Glossari

1º Avaluació:

·Necessitats:

És el desig d'obtenir quelcom que ens manca.

·Béns:

Els béns són els tangibles que satisfan les nostres necessitats. Són objectes materials, és a dir, els  podem tocar.

·Economia:

Amb els recursos escassos que tenim, satisfem les nostres necessitats. Les persones utilitzem  l'economia, una ciència que s'ocupa d'administrar aquests recursos per dur a terme la seva funció. 

·Escassetat econòmica:

Anomenen escassetat econòmica al fet de desitjar més del que tenim. És la sensació de carència de  recursos en relació a les necessitats de les persones.

·Adam Smith:

És un dels economistes més famosos de la història i és considerat el pare de l'economia moderna. Va  néixer a Escòcia l'any 1723 i va morir a Edimburg l'any 790, posseint una gran memòria i vocació  per l'estudi.
És un dels màxims exponents  de l'economia clàssica i, les seves teories combinen filosofia, història,  ètica i psicologia.
Va apassionar-se per les matemàtiques a la Universitat de Glasgow, quan es va graduar va rebre una  beca pel Balliol College d'Oxford, on va estudiar filosofia clàssica.
L'any 1748, va donar conferències a Edimburg, tot fent-se amic del filòsof Hume. També va  profunditzar en diferents disciplines (retòrica a l'economia, història...) i va començar a publicar  articles. L'any 1758 va ser nomenat degà de la seva primera facultat.
Observant tot el que anava vivint, Adam va anar creant el seu pensament que després influiria en la  seva obra principal, La riquesa de les nacions.
Actualment, la cara de Smith està als bitllets de vint lliures, ja que Mervyng King (Governador del  Banc d'Anglaterra) considera que és una manera de reconèixer-li la contribució a l'estudi de la  societat i el seu desenvolupament.

·Cost d'oportunitat:

És el valor d'allò a què renunciem cada vegada que prenem una decisió.

·Cost irrecuperable:

És allò que pertany al passat i que al no poder tornar enrere, ja que s'ha perdut, no hauria d'influir en les nostres noves decisions.

·Anàlisi marginal:

Sospesa els costos afegits i els beneficis afegits d'una decisió ja presa.

·Incentiu:

És allò que indueix una persona o agent a actuar d'una manera determinada. Pot ser tant una recompensa com un càstig.

·Experiment:

Proves que fan de tipus econòmic per veure si hi haurà beneficis o no, i dur-ho a terme.

·Teoria econòmica:

Cada una de les hipòtesis o models que pretenen explicar aspectes de la realitat econòmica.

·Macroeconomia:

Branca de l'economia que s'encarrega d'estudiar els sistemes econòmics d'una regió o país com un conjunt. Per això, utilitza magnituds col·lectives com la renta nacional o el nivell de treball.

·Microeconomia:

Branca de l'economia que s'encarrega d'estudiar com les llars i les empreses prenen decisions amb els seus recursos limitats.

·Justícia:

Capacitat moral que implica tractar quelcom de manera imparcial.

·Equitat:

Adaptació de la norma jurídica a cada les particularitats concretes de cada cas. Justícia natural, per oposició a justícia legal.

·Igualitarisme:

Doctrina política que proposa la igualtat entre els humans.

·Capitalisme:

Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.

·Lliure mercat:

Sistema en el qual el preu dels  béns o serveis s'acorda amb el consentiment entre els venedors i els consumidors, mitjançant les lleis de l'oferta i la demanda.

·Planificació central:

Sistema econòmic en el qual totes les decisions sobre quins béns i serveis s'han de produir, en quina quantitat i a quin preu, es deixen en mans de l'Estat.

·Liberalisme econòmic:

Sistema que té com a fundador a Adam Smith. Té com a teoria i defensa la llibertat de cada individu en la compravenda. L'Estat no intervé i les empreses segons el sistema de preus decideixen què produir i amb quins factors productius. S'aconsegueixen rendes al contribuir.

·Factor de producció:

Són elements bàsics que s'empren en la producció i distribució de béns i serveis.

·Terra:

Provenen de la natura. Abraça, a més del terreny cultivable i urbà, els recursos del sòl i del mar, així com els minerals i la pesca.

·Treball:

És tota activitat humana remunerada, física o intel·lectual, que intervé en el procés productiu.

·Capital:

Són els béns que són titularitat de l'empresa i que es divideixen en dos grans grups: d'una banda, els diners i, de l'altra, els elements físics o equips que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis.

·Renda:

Representa el valor o preu que es paga per la utilització d'un recurs productiu en un període de temps determinat.

·Lloguer:

Nom que rep la renda quan el seu recurs productiu prové de recursos naturals.

·Interès:

Nom que rep la renda quan el seu recurs productiu té com a origen el capital.

·Salari:


Nom que rep la renda si el recurs productiu que la genera prové del treball.

·Tecnologia:

La combinació més eficient dels recursos que disposem.

·Eficiència tècnica:

Una tecnologia és eficient quan utilitza la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció.

·Eficiència econòmica:

L'eficiència econòmica és seleccionar la més barata de les tecnologies eficient o, si de cas, de les disponibles.

·Productivitat:

La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen. Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos.

·PIB:

És el valor de la producció (mesurat en diners) de la producció (total) de béns i serveis d’una societat en un període de temps determinat (acostuma a ser anual).

·Creixement econòmic:

És l’increment del valor de la producció de béns i serveis d’una societat en un període de temps determinat.

·Cost fix:

Són aquells que no varien encara que canviï la quantitat produïda, per exemple el lloguer del local o les despeses de manteniment de les instal·lacions productives.

·Cost variable:

Són aquells costos proporcionals al nombre d'unitats que es produeixen, per exemple les matèries primeres o el consum d'energia.

·Costos totals:

Són la suma dels costos fixos i els variables. CT = CF +CV

·Ingressos:

Els ingressos són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i serveis.

It = Qv · Pv

·Benefici empresarial: (Bf)

És la diferència entre els ingressos totals (IT) que obté de la venda dels seus productes i els costos totals (CT) que gasta en la seva producció.

Bf = IT - CT

·Cost de producció:

És el valor monetari dels recursos utilitzats per produir un bé o un servei.

·Oferta:

Quantitat d'un bé o servei que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat.

·Demanda:

Quantitat d'un bé o servei que estan disposats a comprar els demandants a un preu determinat.

·Equilibri de mercat:

El preu en el qual s'estabilitza el mercat, que és el punt on coincideixen els plans dels consumidors i les empreses.

·Excés d'oferta:

Les empreses fan oferta de béns i serveis al mercat per satisfer la demanda dels consumidors. Si s'ofereix massa quantitat en relació amb el que demanen els consumidors, els preus baixen. En veure que una part dels producte no es venen, les empreses disminueixen l'oferta i els preus baixen. Però com que els productes estan tan barats, els consumidors incrementen la demanda i els preus comencen a pujar.

·Excés de demanda:

Les empreses fan oferta de béns i serveis al mercat per satisfer la demanda dels consumidors. Si no s'ofereix prou quantitat per satisfer la demanda, els preus pugen. Animades pels possibles beneficis, les empreses augmenten l'oferta per satisfer la demanda. Però arriba un moment en el qual l'oferta supera la demanda i els preus comencen a caure.

·Flux circular de la renda:

És el conjunt de relacions que caracteritza l’intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses per mitjà dels mercats i la regulació del sector públic. 

2º Avaluació:

·Persona Jurídica:

Implica que una entitat té personalitat pròpia, independentment de la personalitat dels individus que la componen.

·Patrimoni:

Béns que hereta una persona dels seus ascendents.

·Responsabilitat limitada:

Els socis o accionistes responen dels seus deutes només amb el capital aportat o invertit a la societat.

·Responsabilitat il·limitada:

L'empresari respon del seus deutes amb el seu patrimoni present o futur.

·Fiscalitat:

Conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos.

·Empresari individual:

Hi ha dos tipus:

·L'empresari individual (autònom), ha de ser major d'edat i tenir béns propis. No calen aportacions mínimes de constitució. El patrimoni de l'empresa és el de l'empresari, no és divideix el capital. La seva responsabilitat legal és il·limitada.

·L'emprenedor de responsabilitat limitada, ha de ser major d'edat i tenir béns propis. No calen aportacions mínimes de constitució. El patrimoni de l'empresa és el de l'empresari, no és divideix el capital. La seva responsabilitat legal és il·limitada amb l'excepció de l'habitatge.

·Societat limitada:

La societat limitada (SL o SRL) ha d'aportat un mínim de constitució per crear-la, 3.000€. La responsabilitat legal és de només patrimoni empresarial. És a dir, només poden embargar el capital de l'empresa, no el patrimoni de cada participant (propietari). El capital de l'empresa es divideix en participacions, les quals tenen una transmissió limitada. És a dir, s'ha de vendre tota la participació, no una part.

·Societat anònima:

La societat anònima (SA) ha d'aportat un mínim de constitució per crear-la, 60.000€. La responsabilitat legal és de només patrimoni empresarial. És a dir, només poden embargar el capital de l'empresa, no el patrimoni de cada accionista. El capital de l'empresa es divideix en accions, les quals tenen una transmissió lliure, es poden comprar i vendre quan un vol.

·Societat cooperativa:


La societat cooperativa ha d'aportat un mínim de constitució establert als estatuts per crear-la. La responsabilitat legal és limitada segons el capital aportat. És a dir, només em poden embargar el capital que he aportat. El capital de l'empresa es divideix en cooperativistes, cada un disposa d'un vot.

·Departament d'aprovisionament:

Àrea funcional de l'empresa que controla la compra de materials, així com el seu emmagatzematge.

·Departament de producció:

Àrea funcional de l'empresa que elabora el producte que és l'objecte de l'activitat empresarial mitjançant la transformació de matèries primeres i altres béns.

·Departament de RRHH (recursos humans):

Àrea funcional de l'empresa que organitza i gestiona l'equip humà.

·Departament de màrqueting:

Àrea funcional de l'empresa que s'encarrega de tot allò que té relació amb la comercialització i distribució del producte.

·Departament d'Inversió i Finançament:

Àrea funcional de l'empresa que capta el fons necessaris per a l'adquisició i manteniment de les inversions i infraestructures necessàries.

·Departament de Direcció:

Àrea funcional de l'empresa que organitza i coordina la resta d'àrees per tal d'assolir els objectius fixats.

·Organigrama:

És la representació gràfica de l'estructura d'una empresa.

·Responsabilitat social corporativa:

La RSC és la integració voluntària per part de les empreses d'inquietuds socials i mediambientals que neixen del seu entorn.

·Ètica empresarial:

És el conjunt de valors, normes i principis reflectits en la cultura de l'empresa per aconseguir una major sintonia amb la societat i permetre una millor adaptació a tots els entorns en condicions. Suposa respectar els drets reconeguts per la societat i els valors que aquesta comparteix.

·Paradís fiscal:

És un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen. Això anima empreses i individus adinerats a establir-se en aquestes àrees que, d'altra manera, serien descartades.

·Finançament:
És l'acció d'aconseguir recursos i mitjans de pagament per a un projecte o una empresa per destinar-los a l'adquisició de béns i serveis, necessaris per al desenvolupament de les funcions de l'empresa o la realització d'un projecte.

·Préstec:

Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d'una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablertes.

·Crèdit:

Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de diners o de serveis.

·Cotitzacions socials:

Les cotitzacions socials a la Seguretat Social són aportacions periòdiques que paguen empresa i treballador per tal que el treballador tingui dret a determinades prestacions del sector públic.

·Impost directe:

És un tipus d'impost que grava directament la renda o patrimoni personal, sense tenir en compte les seves despeses.

·Impost indirecte:

És un tipus d'impost que grava el contribuent no directament sobre el seu patrimoni i la seva renda, sinó a través de serveis o productes  que utilitza.

·Impost progressiu:

És un tipus d'impost que grava un percentatge més elevat del salari a les persones que tenen salaris més alts que a les persones que tenen salaris més modestos. És a dir, apliquen un percentatge variable.

·Impost proporcional:

És un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a tothom, sense tenir en compte la seva renda. És a dir, apliquen un percentatge fix.

·Educació financera:

L'educació financera es refereix al conjunt d'habilitats i coneixements que permeten a un individu prendre decisions informades de tots els seus recursos financers.

·Estalvi:

És la part dels nostres ingressos que no gastem. És el consum futur que realitzarem gràcies a l'ingrés present.

·Inversió:
Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l'estoc de capital existent.

·Deute:

És consum present gràcies a ingresso futurs.

·Pressupost:

És un pla financer personalitzat que ens ajuda a controlar les despeses i a treure el màxim profit dels ingressos.

·Despeses fixes obligatòries:

Són despeses que no es poden deixar de pagar ni es pot variar el seu import. Ex: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...

·Despeses variables necessàries:

Són despeses que es poden reduir però no eliminar. Ex: Menjar, rebuts, roba...

·Despeses innecessàries:

Són despeses que es poden eliminar. Ex: Regals, cinema, menjar fora de casa, viatges...

·Superàvit pressupostari:

Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l'objectiu, generalment, d'aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.

·Dèficit pressupostari:

Excés previst de la despesa de les administracions públiques d'un estat per damunt dels ingressos durant un període, generalment l'any financer.

·Historial creditici:

Informe emès per una entitat especialitzada on es detalla l'historial de pagaments i impagaments d'una persona.

·Embargament:

Ocupació i retenció de béns ordenada per l'autoritat judicial, a conseqüència d'un deute o d'un delicte.

·Liquiditat:

És la capacitat d'una inversió de convertir-se en diners. Les inversions amb alta liquiditat interessen quan l'inversor vol tenir a mà els diners.

·Risc:

El risc de qualsevol inversió és la possibilitat d'aconseguir menys diners del que esperem, i fins i tot de perdre'ls. Com més petit és el risc més segur és un producte i viceversa.

·Rendibilitat:

És la capacitat de generar beneficis addicionals que excedeixen la inversió inicial.

·Renda fixa:

Conjunt de valors on els interessos no varien, estan fixats i sempre es compleixen.

·Renda variable:

A diferència de la renda fixa, la renda variable no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió es indeterminat.

·Lletres:

Les Lletres del Tresor són valors de renda fixa a curt termini (6, 12 i 18 mesos) representats exclusivament per mitjà d'anotacions a compte.

·Bons:

Són valors de renda amb un termini de 2, 3 i 5 anys.

·Obligacions:

Són valors de renda amb un termini de 10, 15 i 30 anys.

·Diversificació:

És la forma més eficaç de reduir el risc total de les nostres inversions. Consisteix a dividir els diners en plans d'inversió diferents amb nivells de risc diferents.

·Ràting:

Un indicador que mesura la seguretat de la inversió i, per tant, orienta sobre la seva fiabilitat. Aquest ràting és emès per les agències de qualificació de risc.

·Solvència:

Indicador de la capacitat econòmica d'una persona o entitat social.

·Hipoteca:

És un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.

·Deute:

Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.

·Interès:

Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.

·TAE:

És un indicador que mesura el cost global d'un préstec, ja que integra en un sol indicador totes les despeses de l'operació.

·Comissions bancàries:

Són les quantitats que cobren els bancs per l'administració, manteniment i prestacions de serveis.

3º Avaluació:

·Diner legal:

Són els bitllets i monedes de curs legal emesos pels bancs centrals de cada país.

·Diner bancari:

Són els diners que, en certa manera, nom`s existeixen virtualment, perquè  "estan al banc".

·Compte corrent:

És un dipòsit de diners que constitueixen el suport entorn del qual se centralitzen les operacions bancàries habituals. Es pot disposar dels fons mitjançant xecs.

·Compte d'estalvi:

És un dipòsit de diners que constitueixen el suport entorn del qual se centralitzen les operacions bancàries habituals. Es pot disposar dels fons utilitzant la llibreta d'estalvi..

·Xec:

Ordre de pagament al banc perquè lliuri una quantitat especificada a qui s'indiqui, sempre que existeixin fons suficients al compte.

·CCC:

El Codi Compte Client són 20 dígits que corresponen a Entitat (4), Oficina (4), DC (2), Número de compte (10).

·IBAN:

Modernització de l'antic número de compte. Podem observar-hi el país i l'oficina.

·Data valor:

Data a partir de la qual l'operació és efectiva. (Primer dia laborable).

·Descobert en compte:

Quan has gastat més del que tenies en el teu compte.

·Macroeconomia:

La macroeconomia s'ocupa de l'economia en el seu conjunt.

·Institut nacional d'Estadística:

Organisme autònom encarregat dels serveis estadístics de l'Administració General de l'Estat.

·Macromagnitud:

Tots aquells valors que s'utilitzen per mesurar la realitat econòmica.

·PIB:

És el valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts per un país en un període de temps determinat, generalment un any.

·Exportacions netes:

La diferència entre exportacions i importacions. Representen el saldo d'intercanvis d'un país amb l'exterior.

·Inflació:

És el creixement generalitzat continu dels preus d'una economia.

·Inflació galopant:

Els preus es tornen difícilment controlables i es produeixen problemes econòmics i socials. 10 - 99%

·Deflació:

L'activitat econòmica es ressent perquè les famílies estalvien en comptes de consumir. 0%

·Hiperinflació:

Els diners perden valor tan de pressa que ningú confia en ells. S'associa a moments de crisi generalitzada a l'economia. +gran 100%

·Preu oficial dels diners:

És la taxa d'interès bàsica en funció de la qual el Banc Central de cada país presta diners a la banca privada.

·Banc Central Europeu:

És el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única.

·Operacions de mercat obert:

Són subhastes mitjançant les quals els bancs centrals de cada país adjudiquen préstecs a la banca privada a un determinat preu (oficial) del diner.

·Política monetària:

Usa la quantitat de diners com variable de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.

·Atur friccional:

És una desocupació voluntària de persones que podrien estar treballant, però volen prendre's un temps per estudiar, descansar o trobar una feina millor que l'anterior.

·Atur estacional:

Es deu a l'existència de certes activitats que només requereixen mà d'obra en determinades èpoques de l'any.

·Atur cíclic:

És la que augmenta notablement durant èpoques de crisi econòmica, mentre que en les etapes d'expansió disminueix.

·Atur estructural:

Respon als desajustos entre les característiques dels treballadors d'una zona o país i les necessitats dels empresaris.

·Població activa:

És el grup de persones dividit en desocupats (treballadors sense feina que busquen activament un lloc de treball) i ocupats (treballadors per compte d'altri o propi).

·Població inactiva:

Són persones que no busquen ni desitgen treballar (estudiants, jubilats, etc).

·Població ocupada:

Persones treballadores per compte propi o d'altri.

·Població desocupada:

Són treballadors sense feina que busquen activament un lloc de treball.

·Polítiques actives d'ocupació:

Potencien la creació d'ocupació de forma directa mitjançant l'oferta de llocs de treball, o indirectament mitjançant mesures que augmentin el nombre d'ocupacions a curt o mitjà termini.

·Polítiques passives d'ocupació:

Es concreten en ajuts econòmics per al treballador que perd la seva ocupació.

·Autoocupació:

Un treballador que decideix crear el seu propi lloc de treball, i potser el d'alguns altres, és un gran valor per a la societat. Per això les diferents administracions subvencionen i promocionen les iniciatives empresarials.

·Flexibilització laboral:

Consisteix en l'eliminació de traves i regulacions per contractar i acomiadar empleats per part de les empreses.

·Sindicat:

Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

·Automatització:

És l'ús de sistemes de control o elements computeritzats que redueixen la necessitat de treball humà en la producció de béns i cervells.

·Algoritme:

Conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per executar una tasca o resoldre un problema.

·Big Data:

És el nom que reben el conjunt de dades els procediments i les aplicacions informàtiques que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.

·NeoLudisme:

És una ideologia oposada al desenvolupament de la revolució digital, a la intel·ligència artificial i a tot avanç científic que es recolzi en la informàtica.

·Error el mercat:

És una conseqüència negativa del funcionament del mercat, que porta a situacions no desitjades per al conjunt de la societat.

·Cicle econòmic:

Són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió.

·Política macroeconòmica:

És el conjunt de polítiques que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat econòmica i provar d’impulsar la marxa del país.

·Taxa impositiva:

Percentatge que s'aplica sobre una quantitat determinada per calcular l'impost que cal pagar.

·Política fiscal expansiva:

Es produeix quan es redueixen els impostos o s’augmenta la despesa pública per estimular l’activitat econòmica.

·Política fiscal restrictiva:

Es produeix quan augmenten els impostos o s’augmenta la despesa pública per estabilitzar l’activitat econòmica.

·Estabilitzador automàtic:

Factors que amb independència de la voluntat dels governants d'un país s'adapten a la marxa de l'economia.