Exercicis del llibre
T.1
·Pàgina 9: 29/9/2017
·Pàgina 9: 29/9/2017
1. Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta.
No, ja que si els béns són els recursos escassos els quals satisfan les nostres necessitats, l'economia ja no tindria utilitat. Perquè si aquests béns no s'acaben mai, no necessitem administrar-los, perquè en tenim de sobres i no ens manquen.
Per tant, la ciència que anomenen economia no existiria, ja que no hauríem d'administrar els recursos.
·Pàgina 13:
3. En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?
Segons què vol cada grup, orientarà les seves decisions a quelcom diferent. Les famílies prendran les decisions basant-se en sobreviure i en no gastar més del que cal per tenir diners suficients. En canvi, les empreses voldran generar productes per vendre i que el seu negoci tiri endavant.
Per altra banda, el sector públic voldrà cobrir les necessitats bàsiques que té la societat. Per tant, les seves decisions seran preses de manera que això es pugui dur a terme.
·Pàgina 18:
6. Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses.
A casa meva, el cost d'oportunitat són les coses que realment no són una necessitat bàsica. És a dir, deixem córrer o no aconseguim allò que en veritat no ens cal.
Per exemple, hem de prendre la decisió de comprar els llibres de l'escola o anar al teatre. El cost d'oportunitat, òbviament, serà anar al teatre.
La meva mare i jo prioritzem les coses vitals per viure: pagar el lloguer, menjar, escola, salut, higiene... Segurament igual que la majoria de les famílies.
Després una vegada estan cobertes aquestes necessitats, estalviem els diners i no els invertim en aquell cost d'oportunitat que seria un cost extra.
7. A Espanya, robar diners públics o recomanar els amics, és a dir, la corrupció, ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros l'any. Això seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?
Relaciono aquest fet amb el cost d'oportunitat. Ja que al decidir robar els diners en lloc de crear nous hospitals, hem perdut l'oportunitat de construir i equipar la societat amb molts serveis que aquesta necessita. Escoles per l'educació, hospitals per la salut, transport públic per facilitar els viatges que les persones han de fer durant el dia a dia. A més, amb aquest últim servei, ajudem al nostre món, ja que fem que la gent es transporti en un transport en lloc de que tots els que van en l'autobús (per exemple) tinguin un cotxe i es multipliqui la contaminació.
També relaciono aquesta comparació amb els costos irrecuperables, ja que si no es jutja el fet de la corrupció, els diners no tornaran i/o no es podran parar nous actes semblants. Per tant, el cost irrecuperable serien els diners per construir nous hospitals.
10. Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.
Els incentius que conec són els de recompensa i els de càstig.
·Exemples de recompensa:
1. Si tries ajudar a netejar la casa, et donem 1€.
2. Si fas l'exercici, et posem un positiu.
·Exemples de càstig:
1. Si surts de festa, estàs una setmana sense sortir.
2. Si no ordenes avui la teva habitació, netejaràs la casa durant dues setmanes.
T.2
·Pàgina 25: 29/9/2017
1. Explica la frase segons la qual tot el diner és un (bé de) capital, però no tot el capital és diner.
Tot el diner és un capital, ja que no es pot considerar ni treball ni terra. En canvi, tot el capital no és diner, ja que els elements físics o equips que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis també se'n consideren capital.
·Pàgina 27:
4. Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
L'enriquiment de les societats occidentals, gràcies a la incorporació de la dona al mercat laboral i a l'augment de la productivitat dels seus treballadors, ha propiciat una creixent demanda de serveis, com ara oci, cultura o sanitat. En el desenvolupament del sector terciari hi ha dos factors molt importants:
·El turisme: Amb xifres que superen els 60 milions cada any, Espanya és el segon destí turístic més important del món.
·L'externalització de serveis: Actualment, empreses subcontracten a altres empreses més petites serveis per als quals anteriorment comptaven amb personal en plantilla (neteja, seguretat...).
·Pàgina 30:
7. Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
La FPP representa el cost d'oportunitat donant les diferents opcions que podries escollir. Si esculls una opció, totes les altres possibles seran el cost d'oportunitat.
·Pàgina 36: 31/10/2017
1. Quin tipus de renda coneixes?
La renda representa el valor o preu que es paga per la utilització d'un recurs productiu en un període de temps determinat. La renda rep diferents noms en funció del recurs productiu que la generi:
·Lloguer: si prové dels recursos naturals.
·Salari: si prové del treball.
·Interessos: si el seu origen és el capital.
·Beneficis: si el seu origen és la iniciativa empresarial.
6. Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Les possibilitats de producció dels països s'incrementen de dues maneres:
·Augmentant els recursos productius en quantitat. Per això, calen més recursos, més diners, més treballadors...
·Millorant la productivitat, és a dir, la qualitat. Amb el mateix nombre de factors productius, s'hauria de produir més unitats. Això es podria aconseguir formant millor els treballadors o innovant la tecnologia.
9. Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?
La FPP parla de la producció potencial d'un país, en cas d'aprofitar de manera òptima els recursos. En canvi, el PIB parla del valor d'allò que realment ha produït un país i, en aquest, hi ha recursos que no s'utilitzen (per exemple, treballadors desocupats). És a dir, per certes coses imprevisibles (o no) o errors de planificació, els països no utilitzaran de manera eficient els seus recursos totals i no aconseguiran assolir la frontera de possibilitats de producció.
PRÀCTICA 10: Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui: oli, diners, màquines, fusta i un teixit artesanal.
·Oli: Recursos naturals (terra)
·Diners: Béns de capital
·Màquines. Béns de capital
·Fusta: Recursos naturals (terra)
·Teixit artesanal: Treball (preguntar Frede)
·Pàgina 37:
PRÀCTICA 12: Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que es mostren a la següent taula:
A B C D E
Tancs 0 1 2 3 4
Tractors 2.000 1.500 1.000 500 0
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
El cost d'oportunitat de produir un tanc és produir 500 tractors.
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
En tots els punts, aquí anomenats A, B, C, D, E.
d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
Els factors poden ser la manca de recursos naturals (metall), manca de treball (falta de treballadors, alguns a l'atur), manca de capital (falten diners, no han pagat suficient pels recursos ni els salaris). També podria ser que la iniciativa empresarial sigui errònia per no planificar bé.
El punt el podem veure representat amb una X.
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic.
Els punts que sobrepassen la FPP són inassolibles, és impossible aconseguir-los. Perquè les combinacions de la FPP són les perfectes, amb els recursos que posseïm no podem aspirar a res millor.
El punt el podem veure representat amb un I.
T.3
·Pàgina 43: 9/11/2017
1. A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?
Perquè també hem de tenir en compte el pressupost de cada tecnologia, és a dir, l'eficiència econòmica. Hem de seleccionar la tecnologia eficient més barata.
2. Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'Activitat resolta 2.
Productivitat del capital = Producció (Q)/Unitats de capital
Productivitat del capital = 1.000/1 = 1.000 parells de sabatilles per màquina.
·Pàgina 54:
Teoria:
1. En relació amb les Activitats resoltes 1 i 2, descriu amb les teves paraules:
a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
Les tecnologies A i B són més eficients perquè utilitzen menys recursos productius que la tecnologia Z, i obtenen la mateixa quantitat de producció.
b) Al final, pe què es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
Es va triar la tecnologia B perquè era més eficient econòmicament. Fent els càlculs, aconseguim saber que amb 20€ menys, obtenim la mateixa producció que la tecnologia A.
3. Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?
Quan millor tecnologia tinguem, més productius serem. Així, amb el mateix nombre de recursos productius, però amb una tecnologia innovadora, podem produir més unitats.
Ja que, les noves tecnologies, tenen nous avenços que fan que siguin més útils i productius.
4. És cert que una producció més gran implica també uns beneficis més grans? Raona la resposta.
Sí, ja que quan més producció fem, més beneficis tindrem. És cert que els costos variables augmentaran si fas més producció, però els costos fixos sempre seran els mateixos. Per tant, el benefici per unitat produïda augmenta.
5. Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?
Els costos fixos són aquells que no canvien encara que la quantitat de producció canviï (lloguer del local). En canvi, els costos variables són aquells que canvien segons el nombre d'unitats que es produeixen, com per exemple les matèries primeres.
Pràctica:
16. Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C, segons veiem en la següent taula:
Tecnologia Treball (hores) Capital (màquines) Rosques
A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
Les tecnologies més eficients són la A i la B, ja que utilitzen la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una quantitat determinada de producció. En canvi, la tecnologia C produeix el mateix que les altres dues, utilitzant més recursos.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i el de les màquines 175€/hora.
Tecnologia Treball Capital Rosques Cost treball Cost capital Cost total
A 8 4 64.000 800€ 700€ 1.500€
B 4 6 64.000 400€ 1.050€ 1.450€
C 8 6 64.000 800€ 1.050€ 1.850€
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
La tecnologia més econòmica és la B. La A i la B són eficients, però d'es d'un punt de vista econòmic, la B ho és més, ja que assoleix el mateix nivell de producció que la A, però a cost més baix.
17. Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
·El lloguer del local. Fix
·La farina. Variable
·El gas. Variable
·El salari del flequer. Fix
·L'electricitat. Variable
·El pagament de la hipoteca del local. Fix
·L'aigua. Variable
·Pàgina 45: 17/11/2017
4. En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?
El benefici empresarial potser negatiu quan els ingressos totals són inferiors als costos totals. Ja que benefici empresarial és la diferència entre els ingressos total i els costos totals.
·Pàgina 49:
7. En relació amb l'Activitat 4:
a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?
A 5€, i a 4€ hi ha un excés d'oferta.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?
Quan el preu de la síndria és de 2€, la quantitat de demanda és molt superior a la d'oferta. Per tant, la quantitat d'oferta augmentarà, el preu pujarà i la quantitat de demanda disminuirà. Estabilitzant el mercat i l'oferta i la demanda.
·Pàgina 51:
10. Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Els preus en situació d'excés de demanda augmenten, de manera que només puguin accedir al producte aquells que tenen els suficients diners per comprar-lo. A més, les empreses aconsegueixen més diners que si posessin un preu baix i qualsevol pogués permetre's el producte.
Al veure que les vendes van bé, les empreses veuran atractiva l'idea de produir més, per satisfer la demanda.
12. Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la teva resposta.
Si algú està a l'atur, al no cobrar, té menys diners. Per tant, no compra ni els béns ni els serveis que s'ofereix al mercat. A causa daixò, les empreses no reben els diners d'aquests consumidors. A la vegada, les empreses no gaudeixen del recurs productiu (en aquest cas treball) dels que estan a l'atur.
Podem dir que el flux circular de la renda es trenca o dificulta.
·Pàgina 54:
18. Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12€/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:
a) Els costos totals:
Agost:
100 cadires: 100/10= 10 grups de 10 cadires.
40€·10=400€
20€·10=200€
Total: 400+200=600€ + 400€ (lloguer)= 1000€
Setembre:
90 cadires: 90/10= 9 grups de 10 cadires.
40€·9= 360€
20·9= 180€
Total: 360+180= 540€ + 400€ (lloguer)= 940€
Octubre:
140 cadires: 140/10= 14 grups de 10 cadires.
40€·14= 560€
20€·14= 280€
Total: 560+280= 840€ + 400€ (lloguer)= 1.240€
Costos totals: 1.000€ + 940€ + 1.240€ = 3.180€
b) Els ingressos totals:
Agost: 100 cadires · 15€/unitat = 1.500€
Setembre: 90 cadires · 12€/unitat = 1.080€
Octubre: 140 cadires · 18€/unitat = 2.520€
Ingressos totals: 1.500€ + 1.080€ +2.520€ = 5.100€
c) El benefici empresarial:
Bf = IT - CT
Bf = 5.100€ - 3.180€ = 1.920€
El benefici empresarial és de 1.920€.
·Pàgina 55:
20. Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
Preu de (€) Quantitat demandada per dia Quantitat oferta per dia
5 150 35
10 125 70
15 100 100
20 75 130
25 50 160
A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
A mesura que el preu puja, la demanda disminueix, ja que no interessa comprar tan car. A mesura que el preu baixa, l'oferta disminueix, ja que no interessa produir molt per obtenir un benefici baix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Hi ha un excés de demanda quan els preus són de 5€ i 10€. I hi ha un excés d'oferta quan els preus són de 20€ i 25€.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu del formatge és de 20€ les empreses ofereixen una quantitat elevada de producció, però sense saber del tot segur si els consumidors comprarien el producte a aquest preu. Finalment, els consumidors fan poca demanda ja que el preu és car.
Quan el preu del formatge és de 10€ les empreses ofereixen una quantitat baixa de producció, perquè no aconseguiran tants beneficis com si haguessin posat un preu més alt. Els consumidors, al veure que el producte és barat, ofereixen una demanda elevada. A causa d'això, segurament, les empreses, decidiran produir més i a més preu, ja que s'ha venut tota la producció anterior.
Quan el preu del formatge és de 15€ les empreses ofereixen una quantitat exacta de producció. Els consumidors, al veure el preu, decideixen que aquest és apte pels seus ingressos i se'l poden permetre. Per tant, hi ha un equilibri en l'oferta i la demanda quan el preu s'estabilitza.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€: excés de demanda
10€: excés de demanda
15€: equilibri
20€: excés d'oferta
25€: excés d'oferta
T.4
·Pàgina 61: 11/12/2017
No són el mateix, les accions es poden vendre i comprar lliurement. És a dir, els accionistes poden desconèixer-se entre ells i decidir vendre o comprar accions quan vulguin i la quantitat detrminada.
10. Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?
Cada vegada que un propietari o soci nou entra els altres perden certa part del poder de decisió que tenien. A més, això fa que més gent amb diferents opinions s'hagin de posar d'acord per prendre una decisió i realitzar una acció.
·Pàgina 73: 8/01/2018
17. Classifica les mesures dins la corresponent àrea d'actuació de la RSC:
a) Període de baixa maternal per a treballadores superior al que estableix el conveni col·lectiu del sector. Treballadors
b) Treballar exclusivament amb proveïdors locals. Propietaris/clients
c) Destinar una part dels beneficis a una ONG escollida pels clients. Opinió pública
d) Invertir en panells solars per generar energia elèctrica. Medi ambient
e) L'emissió de butlletins informatius de RSC a la premsa i particulars. Mitjans de comunicació
f) Treballar només amb fusta certificada que provingui de fonts controlades. Medi ambient
g) Repartir una part dels beneficis entre els treballadors. Treballadors/propietaris
19. Relaciona cadascuna de les següents frases amb alguna de les formes de finançament empresarial.
a) És la forma ideal de finançar-se per a les empreses que tenen un gran poder de negociació amb els proveïdors. Crèdit comercial
b) Pot ser necessari compartir la gestió empresarial. Ampliació de capital
c) Es paguen interessos també sobre la quantitat que no s'ha utilitzat. Fons espontanis
d) Són els estalvis de l'empresa. Reserves
e) La retirada de diners es produeix d'una sola vegada. Préstec
20. Classifica els següents impostos en directes/ indirectes i progressius/ proporcionals:
a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Directe i Progressiu
b) Impost de Societats. Directe i Proporcional
c) Impost sobre el Valor afegit. Indirecta i Proporcional
T.5
3. Quins dels quatre passos necessàries per elaborar un pressupost et sembla més important?
El més important és identificar despeses i ingressos, ja que sense això no pots iniciar el pressupost. Tot i que entrariem en un bucle, ja que si no duus a terme de manera idònia el pressupost no serveix de res.
- Perdre la feina és un context on és necessari disposar de diners.
1. En relació amb l'estalvi, contesta les següents preguntes:
a) Com es relacionen estalvi, deute i consum?
Tan deute com estalvi són consums. El primer és present i el segon és el futur consum que realitzarem. Això passa gràcies a ingressos futurs (deute) i a ingressos presents (estalvi).
b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur?
L'estalvi, al ser l'ingrés present que no gastem, són els diners que disposem amb els quals podrem afrontar despeses i plans futurs.
c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?
Sense estalvis és possible que haguem de emanar diners en prèstec per sortir duna situació imprevista.
d) Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venda no desitjada de propietats o béns?
Si tenim estalvis podrem sobreviure durant el temps en el que estiguem intentant venre aquests béns al millor benefici possible. És a dir, si estalviem, podem evitar la necessitat de malvendre propietats o béns per sota del valor desitjat.
e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?
Perquè el treball és sovint la font principal d'ingressos més important per les persones, si no l'única.
f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?
Segons les circumstàncies personals i econòmiques estarem condicionats en la quantitat que hem d'estalviar. Convé estalviar sobretot quan no tens una bona salut, o quan tens riquesa patrimonial que no genera una renda suficient...
g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar?
L'estabilitat sol ser un factor de primer ordre, on l'ideal és ser funcionari. Però no tothom pot accedir a això, a més, no és la feina millor remunerada.
h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar?
Tot i tenir moltes propietats, pot ser que aquestes no generin una renda suficient pel propietari. Això, a vegades, pot provocar que les propietats s'hagin de vendre per sota del seu valor de mercat o desitjat.
2. En relació amb el pressupost i els seus elements, contesta les següents preguntes.
a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries?
En les fixes obligatòries no es pot deixar de pagar ni variar el seu import. En canvi, en les variables necessàries, es pot reduir el cost, però no eliminar-lo.
b) Per què cal prioritzar el pagament de les despeses fixes obligatòries'
c) En el pressupost, per què és més important dirigir l'atenció vers les despeses que vers els ingressos?
Perquè el volum dels ingressos no depen de nosaltres. Però, si que podem variar el volum de despeses per a viure millor dins dels diners que adquirim treballant.
d) Per què en el pressupost es prioritzen les despeses segons el grau en que siguin prescindibles?
Perquè en el cas que necessitem prescindir d'alguna cosa perquè no tenim ingressos suficients, hem de saber que és essencial i que no per a viure.
e) Per què certs deutes, com ara els bancaris, augmenten quan no els paguem?
L'impagament suposa l'aplicació de despeses addicionals en forma d'interessos de demora, de manera que el deute cada vegada creix més.
f) Quina és la conseqüència més negativa de deixar de pagar un deute associat al pagament d'un bé que hem comprat?
Personalment, crec que la conseqüència més negativa és l'embargament o pèrdua de possessions, ja que et poden treure la casa.
g) En què s'assemblen l'historial creditici i l'expedient acadèmic?
L'historial creditici és la informació rellevant sobre la capacitat d'una persona de pagar els seus deutes. De la mateixa manera que en l'expedient acadèmic, trobem la capacitat d'una persona de reaccionar i assolir els diferents àmbits acadèmics.
h) Quina és la primera opció quan hi ha dificultats per pagar les despeses fixes obligatòries?
La primera opció és eliminar les despeses innecessàries, ja que per viure, podem prescindir-ne. Al contrari passa amb les espeses fixes obligatòries.
i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més útil? Per què?
Les eines matemàtiques que ens ajudaran són les variacions absolutes (quantifiquen els diners que hem estalviat o gastat de més) i les variacions percentuals (mesuren els canvis entre allò que s'ha pressupostat i la realitat en termes de percentatge, així podrem fer comparacions).
T.6
Les obligacions principals del prestador són posar a disposició d'un prestatari una quantitat de diners determinada. Aquests diners seran reemborsats, d'acord amb unes condicions pactades, per art del prestatari.
Els crèdits ràpids es concedeixen per imports baixos i s'acostumen a retornar en menys de cinc anys. Amb poques gestions i comissions, solen tenir una TAE molt elevada.
17. El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.
a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?
L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.
b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%
Prestador: Banc Mediterrani
Prestatari: l'Anna
Termini de devolució: 5 anys
TAE: 9,5%
20. La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun.
Identifica:
L'assegurat: Jaume
L'assegurador: Mútua
El prenedor: Júlia
El beneficiari: Joan i Ximena
4. Quin és el principal inconvenient de la banca online?
El principal inconvenient de la banca online és els perills del món informàtic.
Els diners legals són els bitllets i monedes de curs legal emesos pels banc centrals de cada país. En canvi, els diners bancaris només existeixen virtualment, perquè estan al banc, no els tenim en mà.
Els dos són dipòsits de diner que constitueixen el suport entorn del qual se centralitzen les operacions bancàries habituals. L'única diferència és que en el compte corrent es pot disposar dels fons mitjançant xecs, i en el compte d'estalvi s'utilitza la llibreta d'estalvi.
a) Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi. Dipòsit a la vista
c) Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys. Dipòsit a la vista
2. Pel que fa als indicadors econòmics:
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs. orienten la política macroeconòmica dels governs. I analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.
b)Quin tipus de comparacions permeten establir?
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la pisicna.
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és:
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
·Pàgina 139: 10//04/2018
6. La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?(Baixada de preus)
Hi ha una deflació a causa de que la gent no consumeixi. Si les empreses no paren de baixar el preu, al final, les empreses no tindran beneficis i haurà de tancar. Això, causarà més atur. Les persones que no tenen feina, no podran consumir tant. Per això, és un peix que es mossega la cua.
7. Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet.
Si la llet augmenta el seu preu, la gent que en compra haurà de pagar més. En el cas que sigui una empresa la que necessita llet (xocolata, formatge, iogurts, mató...), a l'haver de pagar més per ella, haurà d'augmentar el preu del seu producte per obtenir igual o més benefici.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats.
Si els majoristes acaparen l'oli, a l'haver menys oferta que demanda el preu augmenta.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats.
A l'haver més diners, els preus pujaran. Ja que els salaris també augmentaran, per tant les empreses decidiran augmentar el preu dels productes per compensar.
T.9
2. Assenyala en quin tipus de desocupació classificaries:
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional
c) La Marta, que ha deixat la seva feina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional
3. Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
Si, de l'any 2005 a inicis del 1007. L'economia anava empitjorant, és a dir, a l'estat els faltava recursos. És a dir, hi havia una crisi econòmica. La desocupació principalment era cíclica.
·Pàgina 166: 14//04/2018
a) EL Moisès, que treballa a l'hivern en una empresa de joguines. Estacional
16. Classifica les següents persones, d'acord amb allò que has estudiat sobre els tipus de població, segons la seva funció en el procès productiu.
a) L'Ibrahim, llicenciat en psicologia que desitja un treball encara que no el busca. Inactiu
g) Una oferta d'ocupació de 10 places a la Policia Local. Ocupació pública
·Pàgina 25: 29/9/2017
1. Explica la frase segons la qual tot el diner és un (bé de) capital, però no tot el capital és diner.
Tot el diner és un capital, ja que no es pot considerar ni treball ni terra. En canvi, tot el capital no és diner, ja que els elements físics o equips que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis també se'n consideren capital.
·Pàgina 27:
4. Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
L'enriquiment de les societats occidentals, gràcies a la incorporació de la dona al mercat laboral i a l'augment de la productivitat dels seus treballadors, ha propiciat una creixent demanda de serveis, com ara oci, cultura o sanitat. En el desenvolupament del sector terciari hi ha dos factors molt importants:
·El turisme: Amb xifres que superen els 60 milions cada any, Espanya és el segon destí turístic més important del món.
·L'externalització de serveis: Actualment, empreses subcontracten a altres empreses més petites serveis per als quals anteriorment comptaven amb personal en plantilla (neteja, seguretat...).
·Pàgina 30:
7. Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
La FPP representa el cost d'oportunitat donant les diferents opcions que podries escollir. Si esculls una opció, totes les altres possibles seran el cost d'oportunitat.
·Pàgina 36: 31/10/2017
1. Quin tipus de renda coneixes?
La renda representa el valor o preu que es paga per la utilització d'un recurs productiu en un període de temps determinat. La renda rep diferents noms en funció del recurs productiu que la generi:
·Lloguer: si prové dels recursos naturals.
·Salari: si prové del treball.
·Interessos: si el seu origen és el capital.
·Beneficis: si el seu origen és la iniciativa empresarial.
6. Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Les possibilitats de producció dels països s'incrementen de dues maneres:
·Augmentant els recursos productius en quantitat. Per això, calen més recursos, més diners, més treballadors...
·Millorant la productivitat, és a dir, la qualitat. Amb el mateix nombre de factors productius, s'hauria de produir més unitats. Això es podria aconseguir formant millor els treballadors o innovant la tecnologia.
9. Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?
La FPP parla de la producció potencial d'un país, en cas d'aprofitar de manera òptima els recursos. En canvi, el PIB parla del valor d'allò que realment ha produït un país i, en aquest, hi ha recursos que no s'utilitzen (per exemple, treballadors desocupats). És a dir, per certes coses imprevisibles (o no) o errors de planificació, els països no utilitzaran de manera eficient els seus recursos totals i no aconseguiran assolir la frontera de possibilitats de producció.
PRÀCTICA 10: Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui: oli, diners, màquines, fusta i un teixit artesanal.
·Oli: Recursos naturals (terra)
·Diners: Béns de capital
·Màquines. Béns de capital
·Fusta: Recursos naturals (terra)
·Teixit artesanal: Treball (preguntar Frede)
·Pàgina 37:
PRÀCTICA 12: Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que es mostren a la següent taula:
A B C D E
Tancs 0 1 2 3 4
Tractors 2.000 1.500 1.000 500 0
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
El cost d'oportunitat de produir un tanc és produir 500 tractors.
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
En tots els punts, aquí anomenats A, B, C, D, E.
d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
Els factors poden ser la manca de recursos naturals (metall), manca de treball (falta de treballadors, alguns a l'atur), manca de capital (falten diners, no han pagat suficient pels recursos ni els salaris). També podria ser que la iniciativa empresarial sigui errònia per no planificar bé.
El punt el podem veure representat amb una X.
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic.
Els punts que sobrepassen la FPP són inassolibles, és impossible aconseguir-los. Perquè les combinacions de la FPP són les perfectes, amb els recursos que posseïm no podem aspirar a res millor.
El punt el podem veure representat amb un I.
T.3
·Pàgina 43: 9/11/2017
Perquè també hem de tenir en compte el pressupost de cada tecnologia, és a dir, l'eficiència econòmica. Hem de seleccionar la tecnologia eficient més barata.
2. Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'Activitat resolta 2.
Productivitat del capital = Producció (Q)/Unitats de capital
Productivitat del capital = 1.000/1 = 1.000 parells de sabatilles per màquina.
·Pàgina 54:
Teoria:
1. En relació amb les Activitats resoltes 1 i 2, descriu amb les teves paraules:
a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
Les tecnologies A i B són més eficients perquè utilitzen menys recursos productius que la tecnologia Z, i obtenen la mateixa quantitat de producció.
b) Al final, pe què es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
Es va triar la tecnologia B perquè era més eficient econòmicament. Fent els càlculs, aconseguim saber que amb 20€ menys, obtenim la mateixa producció que la tecnologia A.
3. Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?
Quan millor tecnologia tinguem, més productius serem. Així, amb el mateix nombre de recursos productius, però amb una tecnologia innovadora, podem produir més unitats.
Ja que, les noves tecnologies, tenen nous avenços que fan que siguin més útils i productius.
4. És cert que una producció més gran implica també uns beneficis més grans? Raona la resposta.
Sí, ja que quan més producció fem, més beneficis tindrem. És cert que els costos variables augmentaran si fas més producció, però els costos fixos sempre seran els mateixos. Per tant, el benefici per unitat produïda augmenta.
5. Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?
Els costos fixos són aquells que no canvien encara que la quantitat de producció canviï (lloguer del local). En canvi, els costos variables són aquells que canvien segons el nombre d'unitats que es produeixen, com per exemple les matèries primeres.
Pràctica:
16. Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C, segons veiem en la següent taula:
Tecnologia Treball (hores) Capital (màquines) Rosques
A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
Les tecnologies més eficients són la A i la B, ja que utilitzen la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una quantitat determinada de producció. En canvi, la tecnologia C produeix el mateix que les altres dues, utilitzant més recursos.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i el de les màquines 175€/hora.
Tecnologia Treball Capital Rosques Cost treball Cost capital Cost total
A 8 4 64.000 800€ 700€ 1.500€
B 4 6 64.000 400€ 1.050€ 1.450€
C 8 6 64.000 800€ 1.050€ 1.850€
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
La tecnologia més econòmica és la B. La A i la B són eficients, però d'es d'un punt de vista econòmic, la B ho és més, ja que assoleix el mateix nivell de producció que la A, però a cost més baix.
17. Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
·El lloguer del local. Fix
·La farina. Variable
·El gas. Variable
·El salari del flequer. Fix
·L'electricitat. Variable
·El pagament de la hipoteca del local. Fix
·L'aigua. Variable
·Pàgina 45: 17/11/2017
El benefici empresarial potser negatiu quan els ingressos totals són inferiors als costos totals. Ja que benefici empresarial és la diferència entre els ingressos total i els costos totals.
·Pàgina 49:
7. En relació amb l'Activitat 4:
a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?
A 5€, i a 4€ hi ha un excés d'oferta.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?
Quan el preu de la síndria és de 2€, la quantitat de demanda és molt superior a la d'oferta. Per tant, la quantitat d'oferta augmentarà, el preu pujarà i la quantitat de demanda disminuirà. Estabilitzant el mercat i l'oferta i la demanda.
·Pàgina 51:
10. Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Els preus en situació d'excés de demanda augmenten, de manera que només puguin accedir al producte aquells que tenen els suficients diners per comprar-lo. A més, les empreses aconsegueixen més diners que si posessin un preu baix i qualsevol pogués permetre's el producte.
Al veure que les vendes van bé, les empreses veuran atractiva l'idea de produir més, per satisfer la demanda.
12. Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la teva resposta.
Si algú està a l'atur, al no cobrar, té menys diners. Per tant, no compra ni els béns ni els serveis que s'ofereix al mercat. A causa daixò, les empreses no reben els diners d'aquests consumidors. A la vegada, les empreses no gaudeixen del recurs productiu (en aquest cas treball) dels que estan a l'atur.
Podem dir que el flux circular de la renda es trenca o dificulta.
·Pàgina 54:
18. Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12€/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:
a) Els costos totals:
Agost:
100 cadires: 100/10= 10 grups de 10 cadires.
40€·10=400€
20€·10=200€
Total: 400+200=600€ + 400€ (lloguer)= 1000€
Setembre:
90 cadires: 90/10= 9 grups de 10 cadires.
40€·9= 360€
20·9= 180€
Total: 360+180= 540€ + 400€ (lloguer)= 940€
Octubre:
140 cadires: 140/10= 14 grups de 10 cadires.
40€·14= 560€
20€·14= 280€
Total: 560+280= 840€ + 400€ (lloguer)= 1.240€
Costos totals: 1.000€ + 940€ + 1.240€ = 3.180€
b) Els ingressos totals:
Agost: 100 cadires · 15€/unitat = 1.500€
Setembre: 90 cadires · 12€/unitat = 1.080€
Octubre: 140 cadires · 18€/unitat = 2.520€
Ingressos totals: 1.500€ + 1.080€ +2.520€ = 5.100€
c) El benefici empresarial:
Bf = IT - CT
Bf = 5.100€ - 3.180€ = 1.920€
El benefici empresarial és de 1.920€.
·Pàgina 55:
20. Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
Preu de (€) Quantitat demandada per dia Quantitat oferta per dia
5 150 35
10 125 70
15 100 100
20 75 130
25 50 160
A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
A mesura que el preu puja, la demanda disminueix, ja que no interessa comprar tan car. A mesura que el preu baixa, l'oferta disminueix, ja que no interessa produir molt per obtenir un benefici baix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Hi ha un excés de demanda quan els preus són de 5€ i 10€. I hi ha un excés d'oferta quan els preus són de 20€ i 25€.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu del formatge és de 20€ les empreses ofereixen una quantitat elevada de producció, però sense saber del tot segur si els consumidors comprarien el producte a aquest preu. Finalment, els consumidors fan poca demanda ja que el preu és car.
Quan el preu del formatge és de 10€ les empreses ofereixen una quantitat baixa de producció, perquè no aconseguiran tants beneficis com si haguessin posat un preu més alt. Els consumidors, al veure que el producte és barat, ofereixen una demanda elevada. A causa d'això, segurament, les empreses, decidiran produir més i a més preu, ja que s'ha venut tota la producció anterior.
Quan el preu del formatge és de 15€ les empreses ofereixen una quantitat exacta de producció. Els consumidors, al veure el preu, decideixen que aquest és apte pels seus ingressos i se'l poden permetre. Per tant, hi ha un equilibri en l'oferta i la demanda quan el preu s'estabilitza.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€: excés de demanda
10€: excés de demanda
15€: equilibri
20€: excés d'oferta
25€: excés d'oferta
T.4
2. En què es diferencia l'empresari individual de l'emprenedor de responsabilitat limitada?
Doncs que l'empresari individual té una responsabilitat il·limitada, en canvi, l'emprenedor té la responsabilitat il·limitada exceptuant l'habitatge.
Doncs que l'empresari individual té una responsabilitat il·limitada, en canvi, l'emprenedor té la responsabilitat il·limitada exceptuant l'habitatge.
3. Són el mateix les accions de les societats anònimes i les participacions de les societats limitades? Raona la teva resposta.
No són el mateix, les accions es poden vendre i comprar lliurement. És a dir, els accionistes poden desconèixer-se entre ells i decidir vendre o comprar accions quan vulguin i la quantitat detrminada.
En canvi, les participacions són un bloc que s'ha de vendre tot en conjunt, no es pot vendre una part de la participació.
·Pàgina 67: 8/01/2018
10. Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?
Cada vegada que un propietari o soci nou entra els altres perden certa part del poder de decisió que tenien. A més, això fa que més gent amb diferents opinions s'hagin de posar d'acord per prendre una decisió i realitzar una acció.
·Pàgina 73: 8/01/2018
17. Classifica les mesures dins la corresponent àrea d'actuació de la RSC:
a) Període de baixa maternal per a treballadores superior al que estableix el conveni col·lectiu del sector. Treballadors
b) Treballar exclusivament amb proveïdors locals. Propietaris/clients
c) Destinar una part dels beneficis a una ONG escollida pels clients. Opinió pública
d) Invertir en panells solars per generar energia elèctrica. Medi ambient
e) L'emissió de butlletins informatius de RSC a la premsa i particulars. Mitjans de comunicació
f) Treballar només amb fusta certificada que provingui de fonts controlades. Medi ambient
g) Repartir una part dels beneficis entre els treballadors. Treballadors/propietaris
19. Relaciona cadascuna de les següents frases amb alguna de les formes de finançament empresarial.
a) És la forma ideal de finançar-se per a les empreses que tenen un gran poder de negociació amb els proveïdors. Crèdit comercial
b) Pot ser necessari compartir la gestió empresarial. Ampliació de capital
c) Es paguen interessos també sobre la quantitat que no s'ha utilitzat. Fons espontanis
d) Són els estalvis de l'empresa. Reserves
e) La retirada de diners es produeix d'una sola vegada. Préstec
20. Classifica els següents impostos en directes/ indirectes i progressius/ proporcionals:
a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Directe i Progressiu
b) Impost de Societats. Directe i Proporcional
c) Impost sobre el Valor afegit. Indirecta i Proporcional
T.5
·Pàgina 81: 26/01/2018
1. Segons el teu parer, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.
-No tenir deutes
-Evitar de malvendre inversions.
-Fer front a emergències o imprevistos.
-Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
-Fer plans futurs.
He escollit aquesta llista ja que crec que és la idònia per estalviar. Tot i que depèn de la situació de cadascú, seria més important una o altre.
-No tenir deutes
-Evitar de malvendre inversions.
-Fer front a emergències o imprevistos.
-Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
-Fer plans futurs.
He escollit aquesta llista ja que crec que és la idònia per estalviar. Tot i que depèn de la situació de cadascú, seria més important una o altre.
·Pàgina 84: 26/01/2018
El més important és identificar despeses i ingressos, ja que sense això no pots iniciar el pressupost. Tot i que entrariem en un bucle, ja que si no duus a terme de manera idònia el pressupost no serveix de res.
4. Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.
- Perdre la feina és un context on és necessari disposar de diners.
- Quan la teva filla o fill ha de començar la universitat.
-Voler emancipar-se.
-Tenir un accident o una malaltia greu.
-Voler començar un projecte de feina, o un viatge, inversió...
·Pàgina 92: 1/02/2018
1. En relació amb l'estalvi, contesta les següents preguntes:
a) Com es relacionen estalvi, deute i consum?
Tan deute com estalvi són consums. El primer és present i el segon és el futur consum que realitzarem. Això passa gràcies a ingressos futurs (deute) i a ingressos presents (estalvi).
b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur?
L'estalvi, al ser l'ingrés present que no gastem, són els diners que disposem amb els quals podrem afrontar despeses i plans futurs.
c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?
Sense estalvis és possible que haguem de emanar diners en prèstec per sortir duna situació imprevista.
d) Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venda no desitjada de propietats o béns?
Si tenim estalvis podrem sobreviure durant el temps en el que estiguem intentant venre aquests béns al millor benefici possible. És a dir, si estalviem, podem evitar la necessitat de malvendre propietats o béns per sota del valor desitjat.
e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?
Perquè el treball és sovint la font principal d'ingressos més important per les persones, si no l'única.
f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?
Segons les circumstàncies personals i econòmiques estarem condicionats en la quantitat que hem d'estalviar. Convé estalviar sobretot quan no tens una bona salut, o quan tens riquesa patrimonial que no genera una renda suficient...
g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar?
L'estabilitat sol ser un factor de primer ordre, on l'ideal és ser funcionari. Però no tothom pot accedir a això, a més, no és la feina millor remunerada.
h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar?
Tot i tenir moltes propietats, pot ser que aquestes no generin una renda suficient pel propietari. Això, a vegades, pot provocar que les propietats s'hagin de vendre per sota del seu valor de mercat o desitjat.
2. En relació amb el pressupost i els seus elements, contesta les següents preguntes.
a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries?
b) Per què cal prioritzar el pagament de les despeses fixes obligatòries'
Perquè aquestes despeses ens ocasionarien, a causa del seu impagament, conseqüències negatives més importants, que no pas les despeses innecessàries. Que com el seu nom indica, no són essencials per viure.
c) En el pressupost, per què és més important dirigir l'atenció vers les despeses que vers els ingressos?
Perquè el volum dels ingressos no depen de nosaltres. Però, si que podem variar el volum de despeses per a viure millor dins dels diners que adquirim treballant.
d) Per què en el pressupost es prioritzen les despeses segons el grau en que siguin prescindibles?
Perquè en el cas que necessitem prescindir d'alguna cosa perquè no tenim ingressos suficients, hem de saber que és essencial i que no per a viure.
e) Per què certs deutes, com ara els bancaris, augmenten quan no els paguem?
L'impagament suposa l'aplicació de despeses addicionals en forma d'interessos de demora, de manera que el deute cada vegada creix més.
f) Quina és la conseqüència més negativa de deixar de pagar un deute associat al pagament d'un bé que hem comprat?
Personalment, crec que la conseqüència més negativa és l'embargament o pèrdua de possessions, ja que et poden treure la casa.
g) En què s'assemblen l'historial creditici i l'expedient acadèmic?
L'historial creditici és la informació rellevant sobre la capacitat d'una persona de pagar els seus deutes. De la mateixa manera que en l'expedient acadèmic, trobem la capacitat d'una persona de reaccionar i assolir els diferents àmbits acadèmics.
h) Quina és la primera opció quan hi ha dificultats per pagar les despeses fixes obligatòries?
La primera opció és eliminar les despeses innecessàries, ja que per viure, podem prescindir-ne. Al contrari passa amb les espeses fixes obligatòries.
i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més útil? Per què?
Les eines matemàtiques que ens ajudaran són les variacions absolutes (quantifiquen els diners que hem estalviat o gastat de més) i les variacions percentuals (mesuren els canvis entre allò que s'ha pressupostat i la realitat en termes de percentatge, així podrem fer comparacions).
T.6
·Pàgina 101: 15/02/2018
5. Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
En la renda fixa ens assegurem d'una rendibilitat establerta anticipadament i el retornament dels diners invertits en un termini determinat. Però segons amb quins organismes ho duguis a terme, serà una inversió més o menys arriscada.
En la renda variable trobem com a inconvenient el fet que no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat. Però al posseir accions , l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends quan hi hagi. A més, també pot vendre les accions per un preu més gran del de la seva compra.
7. Per què és més recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
És més recomanable ja que les agències de qualificació han demostrat diverses vegades que no són infal·libles. És a dir, que no asseguren del tot la seguretat de la inversió.
5. Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
En la renda fixa ens assegurem d'una rendibilitat establerta anticipadament i el retornament dels diners invertits en un termini determinat. Però segons amb quins organismes ho duguis a terme, serà una inversió més o menys arriscada.
En la renda variable trobem com a inconvenient el fet que no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat. Però al posseir accions , l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends quan hi hagi. A més, també pot vendre les accions per un preu més gran del de la seva compra.
7. Per què és més recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
És més recomanable ja que les agències de qualificació han demostrat diverses vegades que no són infal·libles. És a dir, que no asseguren del tot la seguretat de la inversió.
·Pàgina 103: 15/02/2018
11. Què vol dir que un préstec és a interès variable?
Vol dir que l'interès puja o baixa al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
Vol dir que l'interès puja o baixa al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
12. Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal?
Perquè la TAE mesura el cost global d'un préstec, en canvi, l'interès nominal només mesura el cost de llogar els diners.
13. En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Perquè la TAE mesura el cost global d'un préstec, en canvi, l'interès nominal només mesura el cost de llogar els diners.
13. En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Les obligacions principals del prestador són posar a disposició d'un prestatari una quantitat de diners determinada. Aquests diners seran reemborsats, d'acord amb unes condicions pactades, per art del prestatari.
·Pàgina 104: 15/02/2018
14. En què es diferencien els crèdits ràpids dels préstecs personals?
Els crèdits ràpids es concedeixen per imports baixos i s'acostumen a retornar en menys de cinc anys. Amb poques gestions i comissions, solen tenir una TAE molt elevada.
Els préstecs personals són els més habituals. S'acostumen a destinar a despeses concretes i el cost d'utilització és mitjà. En canvi, al crèdit ràpid el cost és prohibitiu.
·Pàgina 111: 27/02/2018
17. El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.
a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?
L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.
b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%
Prestador: Banc Mediterrani
Prestatari: l'Anna
Termini de devolució: 5 anys
TAE: 9,5%
20. La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun.
Identifica:
L'assegurat: Jaume
L'assegurador: Mútua
El prenedor: Júlia
El beneficiari: Joan i Ximena
T.7
·Pàgina 119: 4/03/2018
4. Quin és el principal inconvenient de la banca online?
El principal inconvenient de la banca online és els perills del món informàtic.
·Pàgina 128:
2. En què es diferencien els diners legals i els bancaris?
Els diners legals són els bitllets i monedes de curs legal emesos pels banc centrals de cada país. En canvi, els diners bancaris només existeixen virtualment, perquè estan al banc, no els tenim en mà.
3. En què es diferencien els comptes corrents i els d'estalvi?
Els dos són dipòsits de diner que constitueixen el suport entorn del qual se centralitzen les operacions bancàries habituals. L'única diferència és que en el compte corrent es pot disposar dels fons mitjançant xecs, i en el compte d'estalvi s'utilitza la llibreta d'estalvi.
6. Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix:
a) Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi. Dipòsit a la vista
b) Existeix una penalització per disposar dels diners abans del temps pactat. Dipòsit a termini fix
c) Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys. Dipòsit a la vista
d) No funciona com a "suport operatiu" de les operacions bancàries. Dipòsit a termini fix
e) És possible la retirada de diners des de caixers automàtics. Dipòsit a la vista
f) Són els comptes bancaris que generen més interessos. Dipòsit a termini fix
T.8
·Pàgina 135: 5/04/2018
2. Pel que fa als indicadors econòmics:
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs. orienten la política macroeconòmica dels governs. I analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.
b)Quin tipus de comparacions permeten establir?
Cada variable permet comparar quelcom diferent. El PIB compara el creixement econòmic, la taxa d'atur compara el grau de seguretat laboral. L'IPC i els tipus d'interès comparen el grau d'estabilitat d'un país.
3. L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5€. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la pisicna.
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és:
(6-5/5)·100= 20%
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
·Pàgina 139: 10//04/2018
6. La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?(Baixada de preus)
Hi ha una deflació a causa de que la gent no consumeixi. Si les empreses no paren de baixar el preu, al final, les empreses no tindran beneficis i haurà de tancar. Això, causarà més atur. Les persones que no tenen feina, no podran consumir tant. Per això, és un peix que es mossega la cua.
7. Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet.
Si la llet augmenta el seu preu, la gent que en compra haurà de pagar més. En el cas que sigui una empresa la que necessita llet (xocolata, formatge, iogurts, mató...), a l'haver de pagar més per ella, haurà d'augmentar el preu del seu producte per obtenir igual o més benefici.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats.
Si els majoristes acaparen l'oli, a l'haver menys oferta que demanda el preu augmenta.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats.
A l'haver més diners, els preus pujaran. Ja que els salaris també augmentaran, per tant les empreses decidiran augmentar el preu dels productes per compensar.
·Pàgina 157: 10//04/2018
2. Assenyala en quin tipus de desocupació classificaries:
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional
c) La Marta, que ha deixat la seva feina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional
3. Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
Si, de l'any 2005 a inicis del 1007. L'economia anava empitjorant, és a dir, a l'estat els faltava recursos. És a dir, hi havia una crisi econòmica. La desocupació principalment era cíclica.
·Pàgina 166: 14//04/2018
15. En quin tipus de desocupació situaries les següents persones?
a) EL Moisès, que treballa a l'hivern en una empresa de joguines. Estacional
b) La Natàlia, desocupada per les seves dificultats amb la informàtica. Estructural
c) La Begoña, que deixa el seu treball de cambrera per fer un curs de cuina. Friccional
d) L'Albert, que treballa en automoció i ha estat acomiadat arran de l'estancament de les vendes d'automòbils a tot el món. Cíclica
16. Classifica les següents persones, d'acord amb allò que has estudiat sobre els tipus de població, segons la seva funció en el procès productiu.
a) L'Ibrahim, llicenciat en psicologia que desitja un treball encara que no el busca. Inactiu
b) El Juan, immigrant amb targeta de residència que treballa en la construcció. Ocupat
c) El Carles, tècnic superior en Informàtica que fa oposicions a un lloc de conserge. Desocupat
d) La Carme, esudiant d'un Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Comerç, inscrit a l'atur. Desocupat
e) La Matilde, estudiant de batxillerat. Inactiu
f) El Diego, futbolista amb una baixa temporal per trencament de fibres.Ocupat
g) El Juli, que realitza tasques domèstiques a casa seva. Inactiu
·Pàgina 167: 24/05/2018
17. A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):
a) Calcula i interpreta la taxa d'inactivitat del conjunt de la població d'Econolàndia.
b) Calcula la taxa d'atur femenina.
20%
20%
c)Calcula i interpreta la taxa d'ocupació total.
60%
60%
d) Calcula la variació percentual de la població activa d'Econolàndia respecte del tercer trimestre de 2016, sabent que la població activa en aquest trimestre va ser de 48.000 persones.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
18. Indica dins de quina mesura de política d'ocupació classificaries les següents accions i , si s'escau, explica si són polítiques actives o passives:
a) Augment de l'edat d'educació obligatòria fins als 18 anys.
b) Cursets de formació per als desocupats. Passiva
c) Establiment de l'edat de jubilació obligatòria a 70 anys.
d) Reduir a la meitat el cost d'acomiadament. Flexibilització del mercat laboral
e) Una subvenció per creació d'empresa de 5.000€. Suport autoocupació
f) Un ajut extraordinari per a tots aquells que tinguin família nombrosa i no hagin treballat el mínim per tenir dret a una prestació. Passiva
h) La prestació de desocupació. Passiva
T.10
·Pàgina 182: 24/05/2018
1. Quina és el principal error del mercat? Per què?
La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.
3.Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi?
Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.
4.Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva.
6. En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
17. Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
18. A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents mesures adoptades pel govern:
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències
T.10
·Pàgina 182: 24/05/2018
1. Quina és el principal error del mercat? Per què?
La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.
3.Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi?
Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.
4.Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva.
6. En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
17. Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
18. A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents mesures adoptades pel govern:
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada